Quan Carlos d’Àustria desembarca a Catalunya al 1705 amb un exèrcit aliat, l’havien convençut que el Principat s’aixecaria en armes a la seva arribada. Seguint el model de reclutament local, va enviar emissaris als principals municipis instant a l’aixecament del somatén, és a dir, a la mobilització armada per defensar la seva causa. Ningú va respondre, exceptuant als vigatans que ja es trobaven en armes cap a mesos i per motius que al principi res tenien a veure amb el conflicte dinàstic. En previsió, Darmstadt, antic Virrei i home de confiança de Carlos, havia enviat 6 “comandos” armats amb l’objecte de “aixecar” per força als catalans. La matinada del 19 d’agost, Juan Nebot amb deu homes armats va assaltar la casa de l’alcalde de Riudoms, el seu poble, obligant-li a ell i als seus jurats prestar lleialtat a Carlos i a aixecar el somatén a les cinc del matí del mateix dia. Amb aquest focus s’iniciava la rebel·lió a Tarragona i així, de forma forçada i mitjançant coaccions, en una Catalunya sense amb prou feines tropes regulars borbòniques i sense somatens “fidels” en armes per la inacció del Virrei borbònic Velasco, s’iniciava una guerra les conseqüències de la qual encara perduren.
