12 de setembre de 1714
L’11 de setembre es commemora la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques al comandament del duc de Berwick. El Parlament va aprovar la Llei 12/1980 per la qual s’instaurava la Festa Nacional de Catalunya la jornada de l’11 de setembre. Hem de preguntar-nos: Va caure o va capitular Barcelona? Realment va ser aquest dia?
Al migdia de l’11 de setembre de 1714 la situació era molt complicada. Rafael de Casanova i Antonio de Villarroel estaven ferits. Havia morts i ferits pertot arreu. La Junta dels 24 va decidir reunir-se. Abans van arribar notícies. El coronel Pablo Tohar, des del sector de Sant Agustín, havia batut tambor, seguint les ordres de Villarroel, sol·licitant parlamentar amb l’exèrcit borbònic. Va ser escoltat per Berwick i aquest va decretar un alto-el-foc fins a les cinc de la tarda. Sense saber-ho va frustrar l’atac final a la ciutat. Als voltants de les muralles hi havia 12.000 homes de refresc esperant un senyal per donar el cop definitiu. Gràcies a Pablo Tohar aquest mai es va produir.
La treva finalitzaria a les 17 hores. S’havia d’arribar a un acord o solució. Què va ocórrer? La Junta dels 24 va saber que Villarroel desitjava que la ciutat es rendís abans del fosquejar o quedaria devastada. Tots van concloure que la capitulació, en aquests moments, era la sortida més honrosa.
Berwick sabia que el final estava a prop, que si decidia donar l’ordre d’atac, la ciutat cauria en minuts. També era coneixedor que moltes persones innocents moririen,, per això va anunciar que l’alto-el-foc es mantindria fins a la mitjanit.
El ministre Verneda els va comentar als Tres Comuns que l’Emperador Carlos li oferiria a Felipe V el lliurament del regne de Mallorca i Eivissa, sempre que Catalunya i Mallorca conservessin els seus furs, privilegis, costums i immunitats com antany. Allò va aixecar uns molt decaiguts ànims.
A les 18 hores van sortir cap al camp francès el general Jacinto Oliver, Mariano Duran, el coronel Juan Francisco Ferrer i Martin de Zubiria. Aquells homes van comentar quins eren les seves condicions per capitular. Van repetir les paraules de Verneda. Berwick no va acceptar. Per què? El final de la guerra s’havia pactat al Congrés de Badem. Això no s’havia posat damunt de la taula. És més, el pacte s’havia signat el 7 de setembre. Berwick, coneixedor de tot això, no va voler negociar. Això sí, va ser indulgent i els va comentar que, si capitulaven, respectaria la vida i la llibertat dels assetjats. Va ampliar la treva fins a les 12 del migdia del 12 de setembre.
Finalment Barcelona va capitular -no va caure- a les 15 hores del 12 de setembre de 1714. A l’últim segon van exigir a Berwick que en el document de capitulació no es posés la frase “rendides a discreció”. Va acceptar per no humiliar més a la ciutat.
La Llei 12/1980 i el que ens han explicat és un fake històric. El final de la guerra va tenir poc de romàntic i molt de tràgic per l’obcecació dels seus dirigents.
