La Companyia de Voluntaris de Catalunya va ser un dels cossos militars que es van crear a Barcelona en 1767 i que va ser destinat als territoris d’ultramar, destacat concretament en Nova Espanya. Havia de ser una milícia que mantingués el prestigi, la voluntat i la disciplina del soldat europeu. Aquest cos va estar a les ordres d’oficials catalans que venien de les companyies d’infanteria lleugera.
Si bé, respecte a l’Exèrcit d’Amèrica, Catalunya no va aportar tants oficials en comparació de Castella i Andalusia, sí va existir una aportació catalana important a partir de la proliferació d’acadèmies militars a Barcelona, que van formar perits en artilleria i fortificacions, aplicades a ports i punts estratègics del territori americà. En el següent quadre s’aprecia el percentatge d’oficials catalans per als exèrcits d’Amèrica.
Anys 1740 1750 1760 1770 1780 1790 1800
% 3.5 3.9 4.5 6.7 5.3 3.7 2.2
Banc de Dades de l’Exèrcit d’Amèrica entre 1740 i 1810. Marchena Fernández, J. Exèrcit i milícies al món colonial americà. Madrid. MAPFRE.1992
Els Voluntaris de Catalunya van tenir els seus antecedents directes en els Miquelets o “Migueletes”, també coneguts com fusellers de muntanya, els qui es reclutaven al món dels aturats o dels mateixos jornalers, i moltes vegades es movien com a bandolers a la zona pirinenca de Catalunya. Un diccionari francès de 1771 els defineix com: bruts, traïdors, cruels, sense raó i que s’alimentaven d’assassinats, amb armes tals com a punyals, carabines i una pistoleta penjada d’un cinturó.
La Companyia de Catalunya es va contemplar per a l’exploració del septentrió novohispà on les condicions geogràfiques eren hostils, per la qual cosa havia de ser un exèrcit apte per combatre a les nombroses partides d’indis d’aquelles zones, que no seguien cap estratègia militar, ni se sotmetien als criteris tradicionals de les batalles i combats en terres europees.
El Marquès de Croix virrei de Nova Espanya (1766- 1771) va fraccionar en dues la Companyia de Catalunya; La primera va ser destinada a l’Alta Califòrnia, mentre que la segona va servir als territoris de les províncies internes (actuals Sonora i Chihuahua). No obstant això, pocs anys després, en temps del virrey Antonio María de Bucareli (1771-1779) en la revista passada per l’Inspector General de l’Exèrcit Pascual Jiménez de Cisneros en 1773 va deixar en manifest la falta d’armament en la tropa. El virrei va manar crear un pressupost per al componiment d’armes. Un dels capitans de la Companyia de Voluntaris de Catalunya, Antonio Pol, va dir que el mal estat de la companyia era perquè estava conformada per individus vells i malaltissos que no servien per al servei de les armes pel que demanava es llicenciessin i substituïssin per soldats joves.
Quant a la composició de la companyia es va preferir a la gent de la Corona d’Aragó, especialment als de Catalunya, però en cas de no trobar-se llavors es recorreria a els de Nova Espanya com ho indica l’article quart del reglament:
La Tropa serà, sempre que es pugui, de naturals de Corona d’Aragó, amb preferència de Catalunya, admetent-se en defecte d’això de les altres Províncies d’Espanya i Europa; però si per l’escassetat dels uns i els altres no poguessin completar-se, es rebran mossos solters d’aquest Regne de casta neta, bon personal, edat proporcionada, robustesa i agilitat per a tota fatiga, i l’alçada de la qual no baixi de cinc peus dues polzades, tret que per ser joves prometin esperances fundades d’augmentar-la.
1 Van salpar de Cadis al comandament d’Agustí Callis. Aquesta companyia originalment va estar destinada a l’Havana, però va servir en la Nova Espanya, on va arribar a l’agost de 1767 al port de Veracruz, formada per cent seixanta homes naturals de Catalunya. López Urrutia, Carlos. “L’Exèrcit Real de Califòrnia”. Edició electrònica en: http://www.armada15001900.net/. En 1761 es va formar també una companyia de fusellers per a La Florida. En aquest any i el següent es va reclutar a Catalunya altres dos batallons de fusellers amb destinació a Portugal, i en 1766 es va integrar una companyia de fusellers per a l’Havana. L’afluència de voluntaris els anys 1761 a 1762 s’explica per la contracció econòmica que va augmentar la desocupació. Vicente Algueró, Felipe de J, “La situació militar de Catalunya a mitjan segle XVIII”. en: Revista d’Història Militar. Nº. 63. Servei històric militar 1987. 103-104
2 Sales de Bohigas, Nuria. Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII. Barcelona. Empúries. 1984. pàg. 105-113
3 Boneu Companys, F. Pere Fages. Un català molt singular a Califòrnia. Lleida 1991.pp. 37-38
4 Velázquez, María del Carmen. L’Estat de Guerra en Nova Espanya. Mèxic. El Col·legi de Mèxic, 2ª Ed. 1997 pàg. 106-107.
5 AGN. Províncies Internes. Vol. 266. Exp. 6. f. 163
