La fúria patriòtica i els seus estralls
El dilluns 2 de maig de 1808 es va produir a Madrid un aixecament contra les forces napoleòniques que va desembocar en una guerra que va durar sis anys i que va produir més de mig milió de morts (en nombres rodons, van morir almenys: 200.000 francesos, 60.000 anglesos, 250.000 espanyols; en combats o per fams i epidèmies). El militar català Francesc Xavier Cabanes va ser qui, en 1815, ocupació per primera vegada el terme Guerra de la independència.
Rellegeixo ‘El somni de la nació indomable’ (Ariel), esplèndid llibre de l’historiador Ricardo García Cárcel. Aquell 2 de maig es va produir una descàrrega irregular de tensions dels més diversos orígens i “la irracionalitat dels comportaments va ser l’única constant”. Van ser temps estripats, propicis al cultiu d’obsessions en l’imaginari col·lectiu i a una manipulació també retrospectiva. El nacionalisme franquista uniria la data del 2 de maig a la del 18 de juliol; res a veure. Historiador compromès amb la veritat i l’educació dels ciutadans, Ricardo García Cárcel reclama més història i menys ideologia (ni nacionalcatòlica ni paleoprogresista) i es posa a rescatar la realitat històrica de les interpretacions sectàries i mítiques.
Estralls seriosos d’aquella enfurida era van ser el bandolerisme i la politització de l’exèrcit. Però també es va produir el mite de l’Espanya indomable de 1808, que rebutjava la dominació del dèspota forà. En tot cas, el malbaratament emotiu que es va desplegar va posar en marxa el patriotisme espanyol que es complementaria amb l’esperit de la Constitució de 1812. Les Corts de Cadis van llegar una “obra conjunta d’espanyols molt diferents entre si, d’històries personals molt dispars, que van discrepar molt però que van coincidir en l’assumpció d’una necessitat històrica”. I “Catalunya va sortir de la prova de 1808 més forta en la seva vinculació a Espanya del que havia entrat”.
Aquella guerra ens va posar de moda en tota Europa, on es va aplicar una actitud paternalista cap a Espanya, vista com a país ‘virginal’ que no mereixia els polítics que tenia. No és viable el somni de la nació de ciutadans sense integrar els sofriments dels germans ‘perdedors’. Cal liberalitat i que una sana connexió amb la realitat ens descobreixi que el món no acaba ni comença amb nosaltres. Amb aquesta consciència s’obren les comportes de la concòrdia.
https://www.catalunyapress.es/texto-diario/mostrar/1637128/furia-patriotica-estragos