LA FIDELITAT DE CERVERA A FELIP V
La fidelitat de la comunitat de Cervera a Felipe V va ser sempre incontestable, lògica, demostrada per la documentació i diversos historiadors. Ni tan sols un revisionisme provocat per la política independentista actual ha pogut desmentir tal veritat. Ni una col·lecció de documents notarials, que no tenen un relat lògic i estructurat sobre el conflicte, publicats pel doctor Josep María Llovet poden trencar l’autèntic relat d’aquesta fidelitat i la seva conseqüències. Abans al contrari, la documentació d’arxius, les cròniques de l’època com la del austracista Josep Maria Castellví i les indagacions d’eminents historiadors com el català Enric Tello corroboren l’aliança del rei Borbó i la ciutat al llarg de la Guerra de Successió.
La comunitat cerverina es va sentir portadora d’uns drets ja des que la primera població cristiana es va assentar en aquest lloc després de la seva conquesta als musulmans. Enfront del carlà del castell van aconseguir les primeres prerrogatives per a tota les persones que habitessin la llavors vila de Cervera. En aquest context, la lluita, la demanda de privilegis, concedits tant pel comte com pel rei de la Corona d’Aragó, van reafirmar a Cervera com un autèntic illot de jurisdicció real envoltat de terra de barons. És interessant destacar el concedit per Alfons I en 1182, com ha explicat molt precisament el citat Enric Tello en el seu llibre Visca el Rei i els Calcis d’Estopa, el dret a organitzar-se en Comunitat, que al seu torn exigia a aquesta comunitat el servei de host i cavalcada, per davant del carlà. Els veïns prestaven al rei directament un servei que es restava a un senyor feudal. Però convé remarcar que aquest servei podia ser utilitzat pel Comú per a la seva pròpia defensa, atac fins i tot, contra enemics de qualsevol condició. I ho volem destacar perquè tal privilegi era considerat pels seus posseïdors com una autonomia defensiva que els facultava a prendre decisions més enllà d’altres autoritats com la Generalitat de Catalunya o fins i tot el mateix rei. En tot cas va ser un dret usat com a argument en la decisió presa per la ciutat en el seu suport a la causa borbònica segles després.
Aquests privilegis, obtinguts pels reis de la Corona d’Aragó i els Àustrias posteriorment, van ser nombrosos i es troben en l’Arxiu Comarcal de Cervera per a la seva consulta. De tots ells, els pobladors d’aquests llocs se sentien molt orgullosos de pagar el delme i de no tenir un altre senyor que el rei. Efectivament, una vegada més, segons Enric Tello, de totes les fidelitats possibles, Cervera sempre va optar per la del rei acudint directament a aquest poder perquè era la forma d’obtenir més beneficis per a tota la comunitat enfront d’una Generalitat que la consideraven llunyana i aliena en gran manera als interessos de la població.
Felip V es converteix en Rei d’Espanya en 1700 després de la mort de l’últim Àustria, Carles II, que en el seu postrer testament deixava el regne a la persona del nét de Luis XIV. Una de les primeres accions del nou monarca va ser dirigir-se als diversos territoris hispans per jurar les seves lleis pròpies i rebre el acatamiento a la seva autoritat. I així va ser en tots els dominis del Borbó. En 1701, quan es dirigia a tal fi a Barcelona va fer estada a Cervera i va confirmar tots els privilegis que fins al moment havia rebut dels anteriors reis. Al seu retorn de la capital catalana va tornar a passar i descansar en aquella població que tan bé li havia rebut un any abans. En aquesta ocasió, Felipe li concedeix el títol de ciutat, un nou privilegi a afegir als ja ratificats un any abans.
Cervera, filipista
La generalització de la Guerra de Successió en 1705, després del bombardeig de Barcelona per la flota de l’Arxiduc Carlos, va engegar les dues fidelitats. Es van alinear amb els dos pretendents al tron, així en cada lloc va haver-hi dos partits, un felipista, un altre austracista. Va succeir així en la Corona d’Aragó i en la resta del territori espanyol, si bé en el primer cas van triomfar els partidaris de Carlos III, amb l’excepció de Cervera, Berga, Habita de Ebreentre unes altres. Les conseqüències d’aquesta decisió de fidelitat al Duc d’Anjou van ser funestes per al cas que ens ocupa. Cervera va ser atacada i saquejada en diverses ocasions. cal destacar la primera d’aquestes escomeses austracistas, la de 1706. Malgrat l’oferiment de la població per arribar a un acord, els atacants van derrocar part de la muralla i es van donar al saqueig durant quatre dies. En una altra ocasió van destruir les hortes i van talar oliveres en represàlia cap a la fidelísima ciutat. Va ser tal el dany infligit als seus habitants que el cronista austracista Josep María Castellví justifica aquesta fidelitat al rei borbònic pels sofriments patits en aquests atacs.
Un batalló de cervarienses es va unir a les tropes filipistas i sabem que va participar en l’assalt de Barcelona en 1714. Acabada la guerra, el Rei va concedir nous privilegis i la construcció d’una Universitat, l’única a Catalunya, a la seva fidel comunitat.Per tant, els dubtes sobre el filipismo de Cervera són un insult a la ciència històrica.
DANIEL RUBIO RUIZ, Professor-tutor Història, UNED-CERVERA
