El passat 21 d’abril s’ha celebrat a Verona un esdeveniment de notable importància per a la història de la Corona d’Aragó, en ocasió del descobriment del sarcòfag del 9º Gran Maestre de l’Ordre del Temple Arnau de Torroja (Solsona 1120- Verona 1184).
Arnau de Torroja va viatjar a Jerusalem quan el seu predecessor Eudes de Saint-Amand (+ 1179) havia mort a la presó a Damasc. De retorn a Espanya es va allotjar en Verona a la casa del Temple on va morir. El van enterrar segons sembla, a l’Església del Temple de Sant Vitale. Aquesta Església després de la dissolució de l’Ordre del Temple va passar a les mans dels Cavallers de Malta, i va quedar destruïda a causa d’una inundació del riu Adige, al segle XVIII, i els objectes que es van poder recuperar es van distribuir a les esglésies properes com la de Sant Fermo Maggiore, també a Verona.
Fa uns anys darrere d’una paret de l’església de Sant Fermo es va trobar un sarcòfag amb la creu Templaria, amb les restes, segurament, d’Arnau Torroja. El descobriment es va produir gràcies a la intuïció del Magister del Temple de l’Associació Templaria Catòlica d’Itàlia, Mauro Giorgio Ferreti.
Al 2016 va ser obert el sarcòfag per l’equip científic italià format per l’antropòleg de la Universitat de Bolonya, Mn. Fiorenzo Facchini, juntament amb l’arqueòleg de la universitat de Bolonya, Giampiero Bagni. Les restes òssies trobades corresponien aproximadament a l’edat que tenia Arnau de Torroja, i van trobar, al costat d’ells, un sudari de seda que indicava que pertanyia a una persona preeminent. La datació per radiocarbono de les restes pel laboratori de la Universitat de Salento són coherents amb la datació cronològica d’Arnau de Torroja.
Els treballs per estudiar i verificar, que les restes contingudes en el sarcòfag descobert en Verona, pertanyien a Arnau de Torroja han adquirit una nova orientació a partir de l’estudi que vaig realitzar de l’heràldica del seu germà Guillermo de Torroja, bisbe de Barcelona, del 1147 al 1171, i arquebisbe de Tarragona del 1171 al 1174, segons és de veure en el “Armorial dels bisbes de Barcelona segles XII al XXI” (Barcelona, 2016).
El seu germà, l’arquebisbe Guillermo de Torroja, va morir a Tarragona en 1174 i va ser enterrat a la Catedral de Tarragona i més tard traslladat a la Capella de Santa Bàrbara d’aquesta Catedral, al costat de les urnes funeràries d’altres bisbes, on actualment es troba.
Després de tractar-ho amb el Dr. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, i amb el Capítol de la Catedral de Tarragona, es va procedir a exhumar les restes de l’arquebisbe Guillermo de Torroja amb la finalitat de poder estudiar-los i comparar-los amb els de el seu germà Arnau. A tal fi, amb les mostres extretes es realitzaran les proves genètiques i antropològiques necessàries, tot això sota la direcció del Dr. Carles Lalueza Fox de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (CSIC-Universitat Pompeu Fabra) i en col·laboració amb la Universitat de Harvard.
Aquest estudi d’Arnau de Torroja resulta d’especial interès per a la història de la Corona d’Aragó en els seus inicis. Els Torroja, senyors del Castell de Solsona, estaven emparentats amb el comte Ramón Berenguer IV, els vescomtes i comtes d’Urgell, així com els de Cardona. Tant Arnau com Guillermo de Torroja van participar i van col·laborar en les empreses del Ramón Berenguer IV, especialment en les conquestes de Tortosa i Lleida, ajudant-li també al fet que l’ordre del Cister s’assentés per primera vegada a Catalunya, en l’actual Monestir de Poblet, i sobretot a l’inici i desenvolupament de l’ordre del Temple.
L’extensió de l’ordre del Temple a la Marca Hispànica va ser possible gràcies al suport rebut d’Alfonso I el Batallador rei d’Aragó (1073-1134), Ramón Berenguer III comte de Barcelona (1182-1131) i Ramón Berenguer IV comte de Barcelona i Príncep d’Aragó, així com d’altres personatges de la Corona d’Aragó.
El resultat de l’estudi que s’està duent a terme sobre Arnau i Guillem de Torroja és de gran interès per articular la història de la Corona d’Aragó amb l’Ordre dels Templers.
Leticia Darna
