Homes-llop al setge de Lleida de 1647?

Una vegada va finalitzar el segon setge francès de Lleida durant la guerra dels segadors; el governador Gregorio Brito, vencedor de les dues trobades, va rebre un requeriment inesperat de la inquisició de Saragossa. Pel que sembla, havia arribat a l’orella del sant ofici que el defensor de l’antiga Ilerda es transformava en llop durant les nits per infiltrar-se en les trinxeres enemigues, inspeccionar-les i detectar els seus punts febles per llançar les seves letals sortides l’endemà. Certament, en les files franceses va córrer el rumor d’aquestes aparicions en ser habitual veure éssers semblats a llops ensumant a les trinxeres durant la nit. L’eficàcia de les sortides de Brito, i la facilitat d’aquest per escollir el moment i lloc adequats, van contribuir a apuntalar la llegenda.

En realitat, el suposat cas de licantropia tenia una explicació lògica. Durant els combats, el general Brito va desoir una vegada i una altra les sol·licituds de treva per retirar els cossos del front que s’estaven acumulant des que es va iniciar l’assalt el 27 de maig. A mitjan juny, l’acumulació de cadàvers en descomposició als aproches d’assalt francesos va afavorir sens dubte la proliferació de carronyers. Entre ells, els gossos podien confondre’s per llops a la nit, i això va ser el que probablement va atemorir als soldats gals en quant a la sorprenent capacitat de Brito per atacar els punts febles al moment més propici es devia a la presència d’espies en el campament del príncep de Condé, dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies alguns dels seus informes.

Malgrat que una acusació d’aquest tipus no era assumpte de broma, Brito es pren l’incident amb bastant humor: “… m’han volgut pagar amb dezir que sóc echicero, i que de nit camino dins de les seves quarteles en figura de lovo, i això amb tal aprehensió, que diuen que els clergues de Saragossa pregunten sies veritat. La curiositat em pogués fer desitjar un altre lloc per veure el paper que em feien hazer, perquè el passat va ser de Ereje, aquest de Bruixot, l’altre com no sigui de Puta; aquests altres li faran tolerable”.(1)

(1) biblioteca Nacional, Ms 1000 foli 21

Previous articleEstefania de Requesens
Next articleEls historiadors, entre manipulació i temptació política
Oscar Uceda
Llicenciat en història contemporània per la Universitat de Lleida en 1993, és membre del Consell Social de la UdL, vicepresident tercer de SCC i president d'Historiadors de Catalunya (AHCAC). Autor de diversos llibres i articles sobre història militar a Lleida en època moderna, conferenciant i col·laborador amb nombroses associacions culturals, mitjans de comunicació i universitats.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here