La Quarantena de l’ambaixador de Turquia.
Un exemple de quarantena durant l’epidèmia de malària de 1787.
EL 25 de juliol de 1787 va arribar al port de Barcelona l’ambaixador de Turquia. Seguint les ordres del moment , l’ambaixador no podia trepitjar terra ferma sense haver fet abans la quarantena , per la qual cosa es va haver de dirigir al llatzeret de Barcelona , el qual van haver d’arreglar ràpidament per a poder albergar a l’il·lustre personatge.
El desembarcament va ser presidit pel Capità general de Catalunya, Conde de l’Assalt, a qui acompanyaven el governador , els comissaris i membres de la junta de Sanitat amb els seus subalterns.
L’ambaixador es va instal·lar a la botiga marquesina construïda per a millorar l’aspecte del recinte i fer-lo més còmode, se li va subministrar a l’ambaixador una poltrona i se li va fer una llotja adornada amb llenços blancs, des d’on podia escoltar als seus músics més còmodament.
Entrada de l’ambaixador turc a Barcelona, 1787.
La Quarantena de l’ambaixador de Turquia.
A l’ambaixador se li va rebaixar la quarantena de 50 a 30 dies, se li va permetre fer una passejada, sempre prenent les degudes precaucions “.. . Se le permite al embajador salir a dar un paseo hasta la orilla del mar en donde salió sacando primero los guardias exteriores, por dos caballos de la línea exterior , por donde salió con mucha comitiva y llegando a la orilla estuvieron media hora bañándose….”
Entre el seu propi seguici, s’organitzaven diferents jocs amb la finalitat de “matar l’avorriment“, un d’ells aquesta molt ben explicat en els documents de sanitat “…. a las 6 salieron de la casa unos diez turcos con unos palos de vara y media siendo la parte superior del grueso, poco menos, del diámetro de una peseta rematando en puntiagudos ; cuios turcos se dividieron en dos partidos, alargándose unos cincuenta pasos unos de otros, y en presencia del Sr. Embajador que estaba en la tienda empezaron un juego tirándose con la maior rapidez los palos unos contra otros, que duró como una media hora tirando con bastante acierto, y reparando los contrarios los golpes que muchas veces no podían impedir….”
El nombre de curiosos procedents de la ciutat que s’acostava al llatzeret per a veure a l’ambaixador turc era enorme, la qual cosa va obligar el Comte del Asalto a incrementar les mesures de vigilància exterior, elevant el nombre de “cavalls” de manera que poguessin voltar totalment el recinte de quarantena.
Finalment el dia 22 d’Agost va concloure la quarantena sense mes novetats. Una vegada realitzada la visita de tacte acostumada, pel metge i el cirurgià de Sanitat, l’ambaixador va sortir a cavall escortat pel seu seguici.
