El concepte d’Espanya segons Colón i Cervantes
Com ja hem comentat altres vegades, el nacionalisme secessionista sempre ha dit que abans de 1714 (o fins i tot de 1812) Espanya no existia ni com a entitat política ni com a concepte espiritual o cultural. Era, diuen, un simple concepte geogràfic desproveït de qualsevol significat de pertinença col·lectiva.
La falsedat d’aquesta teoria queda àmpliament provada si es llegeixen els documents anteriors a la citada data, entre ells els textos deixats per Cristóbal Colón o Miguel de Cervantes. I podríem citar a molts altres personatges de la Història, però avui ens centrarem en ells.
Colón, com ja és fart sabut, tenia un origen nacional fosc, perquè encara que alguns dels seus contemporanis afirmaven que era genovès, han sorgit diverses teories sobre aquest tema. És probable que el seu cognom real fos Colom i per això historiadors com Salvador de Madariaga afirmaven que era genovès descendent d’una família jueva d’origen català. Uns altres com Luis Ulloa creia que l’almirall era directament català. I més recentment Francesc Albardaner conclou que Colón seria genovès de nació però ciutadà de València, perquè en les seves escrits parla de la capital del Túria amb familiaritat i detall.
Passant a analitzar els textos de Colón, que van de 1492 a 1503, veiem que cita la paraula Espanya 60 vegades com a mínim, moltes d’elles com a lloc geogràfic però altres amb un significat més transcendent. Per exemple, en 1492 parla d’Isabel i Fernando com a “rei e regna de les Españas” (llavors era habitual parlar d’Espanya en plural, com Mallorcas en comptes de Mallorca). En 1498 el navegant afirma que gràcies als descobriments “l’Espanya creçe de molta grandesa”. I en 1500 diu que “com a capità que va ser d’Espanya a conquistar fins a les Índies.” També cal recordar que Colón quan va descobrir l’illa de Santo Domingo/Haití la va batejar com l’Illa Espanyola o L’Espanyola. En la seva ment, doncs, la idea d’Espanya estava molt present.
Un altre fet important que hem de comentar és que sempre s’ha dit que la unió de Fernando i Isabel va ser una unió merament personal sense transcendència política i administrativa. Això és matisable i fins i tot rebatible, entre altres coses pel següent: el 2 de febrer de 1475 la reina Isabel va signar una real provisió per la qual “els habitants de la Corona d’Aragó seran tractats com si fossin naturals d’aquests regnes de Castella i Lleó”. Per això alguns navegants i militars catalans, aragonesos i valencians van poder participar sense cap problema en els descobriments i conquestes d’Amèrica. Estem doncs davant un clar fet de fusió o unió de la nacionalitat o ciutadania, encara que no sabem la vigència exacta en el temps d’aquest reial decret.
Saltem més d’un segle en el temps i ens plantem en 1605, any d’edició de la primera part del Quixot, i en 1615 la segona. Doncs bé, en la seva famosa obra, Cervantes parla 45 vegades d’Espanya, 14 vegades d’espanyol i espanyols, incloent dues ocasions en què parla de la “infanteria espanyola”. I en la primera part arriba fins i tot a referir-se a la “nació espanyola” i en la segona a Sant Diego Matamoros, patró de les Espanyes. Per cert, Cervantes explica que era habitual que de Barcelona sortissin galeres amb soldades dels terços espanyols per a anar a Nàpols. També en el Quixot apareix el famós bandoler català Perot Rocaguinarda (1582-1635), anomenat en aquesta ocasió Roque Ginart. Doncs bé, Rocaguinarda va ser indultat en 1611 pel rei i es va embarcar cap a Itàlia amb la seva quadrilla, on va aconseguir el grau de capità dels terços espanyols. Si Catalunya hagués estat un estat sobirà aliè al rei d’Espanya…com haguessin estat possible semblants fets? .
Bibliografia:
–Cristobal Colón. Textos y documentos completos. Prólogo y notas de Consuelo Varela. Madrid: Alianza Editorial, 1984.
-Miguel de Cervantes. Don Quijote de la Mancha. [Edición y notas de Francisco Rico]. Real Academia Española, 2004.
-Francesc Albardaner i Llorens. Cristòfor Colom, ciutadà de València i genovès de nació, https://francescalbardaner.jimdofree.com/, octubre de 2016.
